Vaig nàixer en un poble, en un pis que recorde.
Tenia dos taulells quasi solts a l'entrar.
A l'esquerra hi havia, de seguida, la cuina.
A la cuina hi havia el foguer i una pica.
I hi havia una porta i un petit finestró.
Després, el menjador. Al menjador hi havia
un rellotge molt gran, la cadira de l'avi,
i les parets estaven totes empaperades.
I hi havia una sala, i la sala semblava
que s'anes enfosant dessota els balancins.
En arribar l'abril, jo no podia
viure en aquell menjador, sobretot per les nits.
Una olor de llimeres i taronges venia,
i em feia mal de cap i tenia desfici.
Alguna d'aquelles nits, aplicat a l'estudi,
potser vaig dibuixar el nu d'una donzella,
intuïtivament, amb moltíssim amor,
o vaig iniciar uns versos de vuit síl.labes.
Autor: Vicent Andres Estelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada