EMPANADETES

Ingredients per 16 unitats

Pasta d'empanedeta petita (La cocinera)
2 llaunes de tonyina petites
1 pot petit d'olives farcides amb anxoves
2 ous durs
Tomàquet fregit
Un rovell d'un ou

Elaboració

En un bol s'afegeix la tonyina, els ous durs (bullits durant 12 minuts) i les olives tallades en trossos petits, es barreja tot amb 2 o 3 cullerades de tomàquet fregit fins que quedi amorós. S'omplen les empanadetes i es tanquen senyalen les vores amb una forquilla. Es bat el rovell de l'ou i es posa sobre les empanedetes perquè quedin rosses. Es posen el forn a 200ºC durant 10 minuts. 

RENÉIXER

D'on vinc?
d'una casa de paper
d'un somni trencat.

Qui sóc?
Sóc mag i una mica bruixot
i transformo el fum en perfum.

LA MANZANA

Quiero una manzana, amarilla
no vale ni verde ni roja
con piel como mi maestra,
sin piel, cortada y rota
como mi madre.

Corro sin parar para alcazarla.

VENDIMIA

Givors, septiembre de 1922

Se levanto de la cama y se vistió, María tenía calambres y punzadas en la barriga. Estaba de siete meses y ya sabía que aquella jornada de trabajo se le haría eterna. Hacia dos semanas que habían llegado en tren para la vendimia y parecía que el tiempo se había detenido, los días eran tan similares unos a otros que a María le daba la impresión de caminar en un círculo cerrado.

Aquella mañana hacía frío, miró a su hijo Juan mientras dormía, con los rizos rubios despeinados,volvería a pasar el día con la Tata Ana y los otros niños.  Se movía con pesadez, después de días en el campo le dolía la espalda y tenia las manos llenas de heridas. Mientras preparaba el almuerzo, pan seco y las morcillas que habían traído de Portilla, se sintió mojada.

José que estoy de parto – gritó con miedo

Avisaron a Manuela, cuando llegó los calambres eran cada vez mas fuertes y el dolor le hacía perder el sentido. Después de horas de lucha salió el primer bebe, muy pequeño...demasiado y al cabo de unos minutos el siguiente. Y entonces Maria se sintió muy débil, a su alrededor todos corrían con sabanas manchadas de sangre y ella solo podía pensar en su hijo durmiendo con los rizos rubios despeinados. Cerró los ojos y se fue, dos días después sus gemelos.

El día que se casó su hijo Juan puso la foto de María presidiendo su salón para sentirla cerca y no olvidarla.

ARÍTJOL

El follet sortia de casa, era el començament de la tardor i els gotims d'arítjol estaven madurs. Collir els fruits implicava trepar per la tija plena d'espines, tallar la cua i arrosegar els raïms fins els pous. El follet feia rodolar pel camí les boletes, ho feia de tres en tres i es necessitava ser molt hàbil per aconseguir-ho. Sabia que era el millor de casa i que l'esperaven per continuar trepitjant els grans. 

Al pou estaven els altres amb els peus nus aixafant la polpa. Per la canonada sortia el líquid vermell, el lotria, la beguda que els acompanyava tot l'any. Estava cansat, es va apropar al conc i es va omplir la boca de lotria.  Aquell era el millor moment de l'any, l'amargor de la beguda recent el feia sentir viu.

APRENENT A COSIR

No vaig ràpid,
poso la bobina 
amb fil color blau,
turquesa, cel, marí.
Enfilo, 
pesco el fil de sota
i apreto el pedal,
començo cosint el mar..

PALMERAS EN LA NIEVE

Autora:Luz Gabas

La novel·la et transporta a les plantacions de cacau de Fernando Poo (ara Bioko), als últims anys de colonia espanyola. Llegint he recordat unes fotos antigues  familiars que probablement enviava el germa del meu avi des de Guinea Equatorial i d'illes de la zona l'any 1946. Era mariner del Cañonero Dato i  darrera de cada foto hi havia un un petit text, amb la data i l'ubicació.

Vista panoràmica de Bata 15 de novembre de 1946

Vista d'un grup de palmeres. Bata 15 de novembre 1946

Una vista de l'illa Corisco 27 de novembre de 1946

A L'ESTIU TOTA CUCA VIU

"Sant Feliu de Guixols és una gabia d'or plena de mussol".   Aquesta dita s'atribueix a Santiago Rusiñol que durant un viatge va quedar content del poble però sembla que no gaire de la seva gent.  Durant la festa major la gent del poble portava samarretes amb un mussol fora de la gabia amb la porta oberta que et convidava a entrar. No hi ha res com donar la volta a les coses amb bon humor.  I ara les nostres creacions de l'estiu:

   

PRIMAVERA

        

   

                                                                                                

TOT AQUEST SOROLL

Si l'amor és fràgil
el més fràgil som tu i jo
ens hem fet de vidre
i ens trequem un altre cop
però ajuntem les peces
i ens tornem a descobrir
com si no hi hagués més gent al món.

EL REGAL

BAILAR EN LA CUEVA

Uno solo conserva lo que no amarra.

INVENTAR

Fabricar mentalment, crear amb la propia imaginació.

L'ESTIU QUE COMENÇA

Autora:Sílvia Soler

El mar, el poble, el dol, els pares, el fills, la malaltia i el temps.  A vegades la vida passa tan de pressa com el temps a les pàgines del llibre, és com el record de la memòria on els moments més intensos, ja siguin per colpidors o per màgics, són transformats per la nostra percepció. Sempre envoltat del misteri de la nit de Sant Joan, aquestes coses tant nostres.

DIARIO DE BARCELONA (ESTIU 1956)

           

24 de juny de 1956

11 d'agost de 1956

22 d'agost de 1956

2 de setembre de 1956

Contraportada

CARA I CREU

CARA 

 El besnet passejant per les trinxeres del que va ser el comandament de l'exercit republica durant la batalla de l'Ebre a la Mola de Sant Pau al terme municipal de La Figuera.

CREU 

El besavi de la lleva del biberó s'incorpora al servei militar després de passar per un camp de presoner.

LES SORCIERES

Al Pirineu a prop del llac de Matamala, a les nits d'hivern amb molt de vent, se senten les pregàries de les dones que van desaparèixer vuit segles enrere. L'any 1217 una llum va recorre el cel de la zona, no era una estrella, canviava de color i avançava amunt i avall. Pastors i veïns la van veure caure a dins del llac. A partir d'aquell dia les coses varen canviar per a les dones que vivien a indrets properes al llac. Al poble de Les Angles era un degoteig de mares, avies i filles que es sentien atretes pels colors de la llum que desprenia el llac i caminaven a traves de la neu i de l'aigua fins arribar- hi, mai més tornaven. Durant un any es va emportar gairebé totes les dones, fins que la llum es va fer tant tènue que es va fondre. 

La nit de cap d'any caminat per Les Angles varem veure una llum que recorria el cel, i sentirem una esgarrifança, però no venia a buscar a ningú, es va dissoldre al cel com un terròs de sucre en un cafè calent.

QUARANTA QUATRE CONTES (MOLT) BREUS

Cada matí, en llevar-me, li deia ‘Bon dia! Què, com has passat la nit?’. Al vespre, li desitjava descans reparador i somnis bells. Al migdia li recomanava que fes el cor fort, perquè al capdevall la vida és curta i l’eternitat insondable.

Autor:Pere Calders