El mar, el poble, el dol, els pares, el fills, la malaltia i el temps. A vegades la vida passa tan de pressa com el temps a les pàgines del llibre, és com el record de la memòria on els moments més intensos, ja siguin per colpidors o per màgics, són transformats per la nostra percepció. Sempre envoltat del misteri de la nit de Sant Joan, aquestes coses tant nostres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Miércoles 18/4/1962 (Viaje a Suiza) Amanece un día esplendido con un sol que calienta bastante y yo tengo calor. A las 11 horas de la ma...
-
Autora: Joana Raspall - Per la porta gran entra la geganta tot ballant. - Tant gran és la porta? - Tant gran! - I ara que farà? - ...
-
Lo fruit de la xicoia, lo de la flor daurada, no el coneixeu? L’heu vist sobre les herbes alçar-se de la prada, com un cabdell de cànem, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada