El follet sortia de casa, era el començament de la tardor i els gotims d'arítjol estaven madurs. Collir els fruits implicava trepar per la tija plena d'espines, tallar la cua i arrosegar els raïms fins els pous. El follet feia rodolar pel camí les boletes, ho feia de tres en tres i es necessitava ser molt hàbil per aconseguir-ho. Sabia que era el millor de casa i que l'esperaven per continuar trepitjant els grans.
Al pou estaven els altres amb els peus nus aixafant la polpa. Per la canonada sortia el líquid vermell, el lotria, la beguda que els acompanyava tot l'any. Estava cansat, es va apropar al conc i es va omplir la boca de lotria. Aquell era el millor moment de l'any, l'amargor de la beguda recent el feia sentir viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada