EL SAQUEIG
D'infant em van voler arrencar la llengua
que l'àvia em parlava
quan tornàvem del camp al final de la tarda.
Com les pedres, les flors, la soledat,
arreu ens acompanyem les paraules.
Mutilades i tot,
han acabat dient el que havien de dir.
Encara deu haver-hi, entre els esbarzers,
aquella é tancada de Lleida que vaig perdre.
Haver salvat la llengua m'ha deixat
a mercè d'una gent que era la meva.
Autor: Joan Margarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada