fibres, fils i cordes;
pasta, aigua i sedàs.
Teixim paper i després paraules.
Paraules que s'esborren amb el temps
quan el paper torna a la terra.
Llavors queden suspeses a l'aire
i em xixiueigen cada matí.
Autora:E.Martínez
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Miércoles 18/4/1962 (Viaje a Suiza) Amanece un día esplendido con un sol que calienta bastante y yo tengo calor. A las 11 horas de la ma... -
Autora: Joana Raspall - Per la porta gran entra la geganta tot ballant. - Tant gran és la porta? - Tant gran! - I ara que farà? - ... -
Lo fruit de la xicoia, lo de la flor daurada, no el coneixeu? L’heu vist sobre les herbes alçar-se de la prada, com un cabdell de cànem, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada