dilluns, 7 de desembre del 2015

ON S'AMAGA EL SOL?

Li encantava estirar-se als prats i que el sol li acaricies la pell. Ho feia els matis d'hivern quan l'escalfor el feia reviure. El sol es movia fent un arc perfecte, fins que s'amagava. Un dia va decir anar on el sol s'amagava, no podia ser lluny. S'imaginava una cova amb un llac inmens ple de llum. El sol es mullava per la nit per agafar l'escalfor que després repartia. Ell recollia una part que entrava dins seu i el feia sentir millor.

Abans d'empendre el viatge va decidir anar a parlar amb el ratoli savi, ell ho sabia tot i el podria aconsellar abans de començar. Va pujar la muntanya fins al seu cau amb un regal que segur que el faria feliç.

- Ratolí savi t'he portat el tros de sol que aquest matí he recollit. Espero que la seva escalfor et faci tant feliç com a mi. He vingut perquè vull anar a conèixer on el sol s'amaga. Hi has estat alguna vegada?


El ratolinet savi li va dir que no coneixia el lloc però que li havien dit que el viatge era molt llarg. Feia anys un altre ratolí havia intentat arribar, els del poble deien que va marxar agafant el camí de l'oest i molts dies després el van veure arribar pel camí de l'est.

Va preparar tot el que necessitava per començar el viatge que ja sabia que seria molt llarg. Caminà jornades senceres i quan creia que l'amagatall estava darrera d'una muntanya al apropar-se ja era de nit. Va coneixer molts ratolins durant el viatge, va veure paissatges diferents i un dia va veure  el mar.  Despres de molt i mots dies va agafar un camí que li era familiar, estava arribant a casa seva pel camí de l'est.

No havia aconseguit trobar la cova on s'amagava el sol però havia gaudit molt del seu periple,  i de cop va tenir una idea esbogarrada i si la terra era rodona i el so penjava del cel? .  Va pensar que li preguntaria al ratolinet savi, pero va tenir vergonya i no ho va fer mai.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

FINS DEMÀ

L'últim dia que em vas dir que el cor et feia mal et vaig recomanar anar al metge, potser tenies una malaltia coronària.... i si el dolor no tenia res a veure amb la teva tristesa?. Vas fer que si amb el cap sense entendre el que volies dir. Vares agafar la maleta i vas marxar. Arrossegaves els peus i tenies el cap baix,  vas recórrer el camí fins a la porta com si fossin les teves últimes hores.

No em vaig quedar tranquil.la i vaig decidir anar a trobar-te, tenia la impressió d'haver enviat algú a un camp de concentració. Havies deixat la maleta al replà i l'abric llençat a les escales, al segon pis estava la roba i les ulleres al costat de la bústia. No te les treies mai perquè tenies una miopia galopant. Em vaig espantar no volies veure. Sabia on havies anat, sempre deies que el dia que desapareguessis aniries a les clavegueres a viure amb les tortugues Ninja. A mi em feia gràcia però ara no pensava el mateix. Sabia que tenies estudiades totes les entrades de la ciutat al clavegueram i que coneixies tots els trucs per sobreviure i per morir.

M'assegué a la vorera per pensar com explicar la teva desaparició sense semblar culpable.





dimarts, 22 de setembre del 2015

LISBOA


Riu Tajo, Estuari, Merlet-Almacena, Barbacana, (Argelers), Rossio, Castelo São Jorge, Castell-Castillo, Azulejo-Rajola, Loja-Tienda, Beco do Recolhimiento, Largo de Santa Cruz de Castelo, Alfama, Baixa, Mouraria, Escadinhas de São Tomé,  Calçadinha de São Miguel, Obrigado, Obrigada , (Valdoviño), (Praia da Frouxeira), Marea, Escandinhas de Santo Estêvão, Piáo, Peonza, Baldufa, Pasteis de nata, L XE Factory antiga fabrica de sabó, (Playa de las Catedrales de Lugo), Riu Tajo neix a Terol, Praça da Figueira, Buhardilla, Alexandre Herculano (1810-1877), Mosteiro dos Jerónomos, Secularitzacio 1833, Liberdade, igualade e fraternidade, Tumbulo-tumba- tomba-tomb, Fernando Pessoa (1888- 1935), Sala Capitular, Refeitóiro, Cruz de Orden Militar de Cristo, Esfera Armilar, Mouro-Moro, Benfica, Sintra, Picadeiro, Japanese Zelkova, Palácio de Pena, Sala de Jantar, Caso Debanho, Nicho, Mosteiro de Nossa, Reposteiro, a Drape, Atelier, Jardin das Camélies, Common Ash-Freixo, Faia-European Beech, Bacalao bras, Helecho-Falguera, Manuelino, Sapo-Gripau, Ginjinhia, Confeteitaria Nacional.

No sóc res
Mai seré res
No puc voler ser res
A part d'això, tinc en mi tots els somnis del món

Fernando Pessoa 


          

dimarts, 18 d’agost del 2015

EL ROSSELLÓ


L'arena a la boca i la sed a l'ànima,
el mar és ara el nostre guardià
i a molts durant la matinada
els dona la llibertat.

Somio amb la mare 
i els matins clars a Barcelona,
però em llevo a la platja
salaó a la boca i fred a l'ànima.

Argelers 1939


Barques catalanes. Llaüts. Cotlliure
Maternitat d'Elna


Vidriera Maternitat d'Elna
                           

Plaja d'Argelers de Marenda
Canigó des del Castell dels Reis de Mallorca
           

dissabte, 11 de juliol del 2015

DAWN


The stars have shone
the trumpets have been blown
the mysteries have been solved
the new day has come
the dragons lie in sun
my troubles have been swallowed by dawn



divendres, 5 de juny del 2015

NOSALTRES SOM UNA PART DE LA TERRA

Per tal que respectin la Terra
expliqueu-los que la Terra conté
les ànimes dels nostres avantpassats.
Ensenyeu als vostres fills allò que
nosaltres ensenyem als nostres:
que la Terra és la nostra mare.


(Missatge del Gran Cabdill Seattle al President dels Estats Units d'Amèrica l'any 1855)





dijous, 30 d’abril del 2015

CAMINANTE NO HAY CAMINO


Autor: Antonio Machado

Yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.

Me gusta, verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
subitamente y quebrarse...










dissabte, 25 d’abril del 2015

FEM PAPER

Cotó, lli i cànem;
fibres, fils i cordes;
pasta, aigua i sedàs.
Teixim paper i després paraules.
Paraules  que s'esborren amb el temps
quan el paper torna a la terra.
Llavors queden suspeses a l'aire
i em xixiueigen cada matí.

Autora:E.Martínez


diumenge, 8 de març del 2015

HISTÒRIES INVENTADES

Te'n recordes quan ens hem llevat aquest matí, el terra de casa era gel. Si!!!! gel com una pista de patinatge. Has posat un peu al terra i has fet un crit, quin fred! Als peus del llit estaven els patins, eren nous d'un groc llampant i la ganiveta ben afilada. De seguida ens hem posat el xandall per poder patinar per casa. No feia gens de fred, només que el terra estava gelat. El carrer també era glaç potser el vent huracanat de la nit era el responsable?. Ens hem mirat i escales avall, amb compte!!! que rellisquen molt.

La vorera era com un mirall i els follets ens esperavem a la porta per començar el descens. Carrer Marina avall al final ens esperava el mar. El més ràpid era el Trac, el follet més fort que obria camí,  mentre nosaltres cada cop aconseguiem més velocitat. Al final volavem, els patins casi no tocaven el gel. Te'n recordes com reiem, només reiem, el vent ens acariciava la pell i cada cop feia més olor a mar. Arribavem al final i ja ens preparavem pel salt final. Ja veiem la rampa,  un crit fort i ja erem dins de l'aigua salada. El Trac nadava ràpid, buscava el forat aspirador que ens tornaria a casa. Un cop davant del clot vàrem tancar els ulls, ens xuclava i semblavem volves de porexpan al passar per una aspiradora. Al obrir als ulls tornavem al ser llit, te'n recordes Gerard?