A UNA GERMANA
Una expressió esglaiada,
allunyada del món,
plena d’afecte i bellesa,
com una flor solitària.
Una expressió enrogida,
plena de sinceritat,
d’un quelcom inassumible,
com una nit llunada.
La seva sensibilitat és clara,
encara que intenti reflectir un somriure impossible.
Les llàgrimes broten dels seus ulls,
com les gotes de la pluja d’un cel.
Hi ha en ella una força profunda,
que explota insesperadament,
amb rancor i ferocitat,
com un volcà amb erupció.
La seva voluntat és imparable,
la seva ajuda inprescindible,
el seu carinyo encoratjador,
el seu amor enfront dels altres envejable.
A les nits fosques,
els seus ulls s’apaguen,
el seu somriure commovible es transforma,
però sempre serà la mateixa noia espantada.
Autora P.Martinez
