Dimecres de Setmana Santa baixem a la Sagrada Família, el D feia dies que deia que feien un mapping i que tenia ganes de veure’l. Ens plantem davant de la façana de la passió comença la música, les llums i la lectura dels últims dies de Jesús. Ens mirem incrèduls, esperàvem una posada en escena similar a la de l’Ajuntament a la Mercè. El meu fill em diu “mama quin toston”, el D li diu que tindrà Bula papal per tot l’any si escolta. Bula què? ... El canvis de llum i la música celestial no paren il.luminat les escultures segons l’explicació. Molta gent, no fa calor, vint minuts i ja ho tenim. Em ve a la memòria la foto que es va fer el meu pare de petit amb els meus avis molt aprop d’on sóc ara. La portalada no existia, ni l’interior del temple, ni els turistes, ni el bus turístic, ells veien la meitat d’una taronja, l’altra encara no s’havia construït. Aquell dia de l’any 1950 deien que no la veurien acabada, que moririen abans i l’encertaven. Tempus fugit, memento mori.
