SEGELLS AJUNTAMENT DE BARCELONA

El meu avi col·leccionava segells usats, els retallava del sobre sense treure el paper de sota i els posava tots junts en una caixa. No se perquè va començar a fer-ho però si el recordo assegut a la cadira de la taula del menjador amb les tisores a les mans . Els primer són de 1938 i els últims de la dècada dels 80.  El que si se es que darrera de cada segell hi ha una historia que va lligada a la historia del qui el va enviar, rebre i guardar.

L'Ajuntament de Barcelona des de l'Exposició Universal de 1929 fins 1950 va expedir segells per celebrar events. Durant el franquisme es van fer emissions per commemorar l'entrada de les tropes nacionals a la ciutat. Aquests segells s'havien d'adjuntar obligatoriament a les cartes i telègrafs i en un principi van servir per pagar el deute de l'Exposició Universal. 

Els segells de les fotografies es van emetre l'any 1940 i tenien un valor de cinc cèntims. Es veu el frontó de la façana neoclàssica de l'Ajuntament de Barcelona acabada al 1847 i dissenyada per l'arquitecte Josep Mas i Vila. L'escut en marbre del frontó va ser projectat per Francesc Daniel Molina al 1955 que havia substituit com arquitecte municipal a Josep Mas. L'arquitecte Francesc Daniel Molina havia dissenyar la Plaça Reial de Barcelona i  en conmemoració té una plaça amb el seu nom a la ciutat "Plaça Molina".

          

RETRAT

Busques un llapis i ara no hi es

en l'altre estoig el trobes,

agafes la maquineta i fas punta.

El paper blanc horitzontal

i em mires amb interès i paciència

busques la meva ànima i la dibuixes.

No falten els detalls importants,

somrius, has acabat

no tens cap dubte que sóc jo.

INTERMEDI (PROPOSTA)

Autor: Joan Brossa


Faria bombolles de sabó i, una vegada enlaire,
en trauria flors; després en faria una que augmentaria 
de volum per l'espai; tot seguit faria una cortina
de bombolles (milers!). S'encendrien els llums 
i la sala seria plena de bombolles de colors
i d'olors diferents.

CARTELL DE LA MERCÈ 1960

Cartell realitzat per Arnalot en format postal

Cartell realitzar per Arnalot en format segell

Portada del programa de la festa

SI EL MÓN FOS...

Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...

Autora: Joana Raspall

MARSELLA : RUE DES CATALANS

El comte de Montecristo. Alexandre Dumas

Marsella des de Notredame Lagarde

DIARIO DE BARCELONA FA SEIXANTA ANYS

17 d'agost de 1956

I això deia a la segona pàgina a la secció " Apuntes de un mirón"

LA CIUDAD EN VACACIONES

Todos los años, llegada esta segunda quincena de agosto, parece como si la múltiple actividad barcelonesa decayera un poco, como si las consecuencias del calor la afectaran profundamento. Y realmente esto es lo,que ocurre. Llegada la Virgen de agosto, parece como si todo el mundo se hubiera puesto a un tiempo de acuerdo para disfrutar sus vacaciones  laborales. Y así no es extraño contemplar cómo muchos establecimientos, oficinas y algunos comercios ostentan ya el simpático cartel anunciador de haberse cerrado a causa de vacacionar su personal.

Con ello el pulso de la ciudad entra en una fase más callada, de menor intensidad, bien que ello apenas se traduzca en lo exterior , en lo visible; la calma en los negocios, en las actividades industriales, en las transacciones comerciales, apenas si tiene directa correlación en el ritmo de la vida pública. Y ello a pesar del éxodo intenso, continuado y muchas veces difícil -- a causa de los trenes -- de los barceloneses, hacia las playas o el campo.

La causa de que aquello ocurra radica en la creciente invasión de nuestra ciudad por el turismo, tanto nacional como extranjero. Durante estos días varía el aspecto de los peatones que circulan por las calles barcelonesas; circula por ellas gente vestidas con llamativos colores, con grandes sombreros y capazos de paja con profusion de chiquillos, rostros quemados del sol, miradas curiosas, gestos fastigados; el turismo pasea las principales calles de nuestra ciudad, poblándolas de aquel bullicio y de aquella animación , que las vacaciones de la segunda quincena de agosto podrían haberles quitado. Y gracias a ellos nuestro comercio, el pequeńo comercio, registra una actividad que le viene como anillo al dedo, precisamente por acaecer en fechas de contracción de ventas. Al punto de que , en lo tocante al ramo del vestir y algún otro, bien puede decirse que el turismo lo sostiene.

He aquí por qué, a pesar de sumirse nuestra ciudad en el esperado período de vacaciones, a pesar de los numerosos cartelitos anunciadores de la huida de los barceloneses en busca de las delicias del mar, o de la tranquilidad y temperatura suave de las montañas, sigue ofreciendo la ciudad su perenne característica de agitación, prisas, abigarramiento y plenitud...

SAGRADA FAMILIA (ANYS 50)

HAIKU

El mar brillante

para cuando lo veo

cantar y bailar

LA LLAMADA

Debo decirte algo antes de que te bajes 
de este sucio vagón y quede muerto, 
mirarte a los ojos, y tal vez recordarte, 
que antes de rendirnos fuimos eternos

PORT DE BARCELONA CARABELA SANTA MARIA (1952)

TIBIDABO (Anys 50)

Aquesta fotografia es va pendre l'any 1952 durant una visita familiar al Parc del Tibidabo. A la primera fotografia es veu l'avió instal.lat al 1928 i a la segona el ferrocarril aeri que va ser inagurat al 1915 i que és l'atraccio més antiga que està en funcionament.

"El Ferrocarril Aeri va ser la primera gran atracció mecànica d’enginyeria del Tibidabo. Aquest tren monocarril penjat es va construir a partir d’un projecte de l’enginyer en cap del parc, Marià Rubió i Bellver, i el 22 de maig del 1915 va ser inaugurat amb gran expectació. “La combinació de la conquesta del cel amb el tren era una atracció enorme per als barcelonins d’aquella època”, explica Marià Hispano, arxiver del fons del Parc d’Atraccions del Tibidabo.

Les 2 vagonetes del tren circulaven suspeses a una altura màxima de 25 metres i, per tant, les vistes de la ciutat de Barcelona eren espectaculars: “Als barcelonins els feia la sensació de conquesta d’un espai”, explica Hispano en referir-se a una època en què la ciutat creixia amb la construcció del barri de l’Eixample. 

Llavors, fer un viatge amb el Ferrocarril Aeri costava 50 cèntims (pessetes) i se’n feia una posada en escena força similar a la d’un transport habitual: “Hi havia un conductor al primer vagó i també hostesses a cadascun dels vagons per fer la sensació de seguretat i de confort”, detalla Hispano.

L’atracció ha patit poques transformacions al llarg dels 100 anys de vida. La primera va ser l’any 1980, quan va desaparèixer la figura del conductor. Un període d’11 anys més tard el Ferrocarril Aeri es va robotitzar i va passar a dir-se Aeromàgic, i la màgia va esdevenir la temàtica central de l’atracció. Al 2005 es va tornar a canviar el nom i se’l va batejar com El Magatzem de les Bruixes i els Bruixots o Buri-Buri, nom que ha perdurat fins a l’actualitat.

El Ferrocarril Aeri, doncs, és l’atracció més antiga del parc que encara està en funcionament. El segueixen la Talaia, que es va inaugurar l’any 1921, i l’Avio que va arribar el 1928. L'avio Es va inaugurar el 23 de setembre de 1928, just un dia abans de les festes de la Mercè, i l’esdeveniment es va convertir en una primícia: tan sols uns mesos abans un avió pràcticament idèntic havia estrenat el pont aeri entre l’Aeroport d’El Prat i el de Carabanchel, a Madrid"

Fonts
web http://w1.bcn.cat/barcelonablog/ajuntament/l%e2%80%99atraccio-mes-antiga-del-tibidabo-ja-te-100-anys

BOTIGA TRAVESSERA DE GRÀCIA (ANYS 50)

BANYS DE SANT SEBASTIÀ (ANYS 50)

LA PEDRERA (ANYS 50)