Li encantava estirar-se als prats i que el sol li acaricies la pell. Ho feia els matis d'hivern quan l'escalfor el feia reviure. El sol es movia fent un arc perfecte, fins que s'amagava. Un dia va decir anar on el sol s'amagava, no podia ser lluny. S'imaginava una cova amb un llac inmens ple de llum. El sol es mullava per la nit per agafar l'escalfor que després repartia. Ell recollia una part que entrava dins seu i el feia sentir millor.
Abans d'empendre el viatge va decidir anar a parlar amb el ratoli savi, ell ho sabia tot i el podria aconsellar abans de començar. Va pujar la muntanya fins al seu cau amb un regal que segur que el faria feliç.
- Ratolí savi t'he portat el tros de sol que aquest matí he recollit. Espero que la seva escalfor et faci tant feliç com a mi. He vingut perquè vull anar a conèixer on el sol s'amaga. Hi has estat alguna vegada?
El ratolinet savi li va dir que no coneixia el lloc però que li havien dit que el viatge era molt llarg. Feia anys un altre ratolí havia intentat arribar, els del poble deien que va marxar agafant el camí de l'oest i molts dies després el van veure arribar pel camí de l'est.
Va preparar tot el que necessitava per començar el viatge que ja sabia que seria molt llarg. Caminà jornades senceres i quan creia que l'amagatall estava darrera d'una muntanya al apropar-se ja era de nit. Va coneixer molts ratolins durant el viatge, va veure paissatges diferents i un dia va veure el mar. Despres de molt i mots dies va agafar un camí que li era familiar, estava arribant a casa seva pel camí de l'est.
No havia aconseguit trobar la cova on s'amagava el sol però havia gaudit molt del seu periple, i de cop va tenir una idea esbogarrada i si la terra era rodona i el so penjava del cel? . Va pensar que li preguntaria al ratolinet savi, pero va tenir vergonya i no ho va fer mai.
