L'últim dia que em vas dir que el cor et feia mal et vaig recomanar anar al metge, potser tenies una malaltia coronària.... i si el dolor no tenia res a veure amb la teva tristesa?. Vas fer que si amb el cap sense entendre el que volies dir. Vares agafar la maleta i vas marxar. Arrossegaves els peus i tenies el cap baix, vas recórrer el camí fins a la porta com si fossin les teves últimes hores.
No em vaig quedar tranquil.la i vaig decidir anar a trobar-te, tenia la impressió d'haver enviat algú a un camp de concentració. Havies deixat la maleta al replà i l'abric llençat a les escales, al segon pis estava la roba i les ulleres al costat de la bústia. No te les treies mai perquè tenies una miopia galopant. Em vaig espantar no volies veure. Sabia on havies anat, sempre deies que el dia que desapareguessis aniries a les clavegueres a viure amb les tortugues Ninja. A mi em feia gràcia però ara no pensava el mateix. Sabia que tenies estudiades totes les entrades de la ciutat al clavegueram i que coneixies tots els trucs per sobreviure i per morir.
M'assegué a la vorera per pensar com explicar la teva desaparició sense semblar culpable.
