Te'n recordes quan ens hem llevat aquest matí, el terra de casa era gel. Si!!!! gel com una pista de patinatge. Has posat un peu al terra i has fet un crit, quin fred! Als peus del llit estaven els patins, eren nous d'un groc llampant i la ganiveta ben afilada. De seguida ens hem posat el xandall per poder patinar per casa. No feia gens de fred, només que el terra estava gelat. El carrer també era glaç potser el vent huracanat de la nit era el responsable?. Ens hem mirat i escales avall, amb compte!!! que rellisquen molt.
La vorera era com un mirall i els follets ens esperavem a la porta per començar el descens. Carrer Marina avall al final ens esperava el mar. El més ràpid era el Trac, el follet més fort que obria camí, mentre nosaltres cada cop aconseguiem més velocitat. Al final volavem, els patins casi no tocaven el gel. Te'n recordes com reiem, només reiem, el vent ens acariciava la pell i cada cop feia més olor a mar. Arribavem al final i ja ens preparavem pel salt final. Ja veiem la rampa, un crit fort i ja erem dins de l'aigua salada. El Trac nadava ràpid, buscava el forat aspirador que ens tornaria a casa. Un cop davant del clot vàrem tancar els ulls, ens xuclava i semblavem volves de porexpan al passar per una aspiradora. Al obrir als ulls tornavem al ser llit, te'n recordes Gerard?
