Al Pirineu a prop del llac de Matamala, a les nits d'hivern amb molt de vent, se senten les pregàries de les dones que van desaparèixer vuit segles enrere. L'any 1217 una llum va recorre el cel de la zona, no era una estrella, canviava de color i avançava amunt i avall. Pastors i veïns la van veure caure a dins del llac. A partir d'aquell dia les coses varen canviar per a les dones que vivien a indrets properes al llac. Al poble de Les Angles era un degoteig de mares, avies i filles que es sentien atretes pels colors de la llum que desprenia el llac i caminaven a traves de la neu i de l'aigua fins arribar- hi, mai més tornaven. Durant un any es va emportar gairebé totes les dones, fins que la llum es va fer tant tènue que es va fondre.
La nit de cap d'any caminat per Les Angles varem veure una llum que recorria el cel, i sentirem una esgarrifança, però no venia a buscar a ningú, es va dissoldre al cel com un terròs de sucre en un cafè calent.
